Cartes des de la Terra TWAIN, MARK

Mark Twain va morir el 1910, després d’una brillant trajectòria com a periodista i escriptor consagrat a l’humor. El mateix William Faulkner el va qualificar de «pare de la literatura americana». Samuel Langhorne Clemens, nom real de l'escriptor, va deixar milers de pàgines inèdites que els seus editors van anar publicant seguint les seves estrictes instruccions testamentàries. Un dels marmessors del testament literari de Mark Twain, l'editor de The Saturday Review of Literature, va preparar la publicació dels seus escrits en tres volums. El tercer, concretament, contenia una sèrie de peces breus i humorístiques, i quan va presentar-li la proposta a la Clara Clemens, la filla de Mark Twain, ella en rebutjà la publicació, argumentant que distorsionava els punts de vista del seu pare. Les universitats de Harvard i de Califòrnia, custòdies de l'arxiu documental de Mark Twain, varen guardar les proves no publicades d'aquest darrer volum. Finalment, al cap d’uns anys, i després que es publiqués cada cop més material que donava testimoni d’un Mark Twain irreverent, enginyós i crític amb la seva professió i amb els costums timorats del seu temps, la seva filla va autoritzar l'edició del tercer volum, del qual prové aquest divertit recull de Cartes des de la Terra. Castigat per Déu, Satanàs és exiliat a la Terra. I des d’allà els escriu als seus dos amics, els arcàngels Miquel i Gabriel, descrivint la increïble raça humana, capaç de la més gran bellesa i de les traïcions més abjectes. I, sobretot, creadors d’un concepte del cel i de Déu absolutament ridícul. En efecte, qui voldria anar a un cel sense sexe, quan és el passatemps preferit dels humans?