Buscador de libros
Busqueda avanzada
- N° páginas : 132
- Medidas: 145 x 225 mm.
- Peso: 150 gr
- Encuadernación: Rústica
Que em portin al circ! - CAT VIGO MITJANS, MARTA
Mai ens van dir que érem possibles, però per fi els cossos han parlat. Ara toca escoltar-los.
¿Quieres comprar este libro? Busca tu librería más cercana
Sinopsis
Aquest no és només un llibre sobre barbudes, és un lloc des d’on reflexionar envers els nostres cossos no normatius i qüestionats per fer visible l’invisible, per reivindicar com a possibles i reals les experiències i vivències de les dones i altres identitats dissidents barbudes. Ens hem reapropiat del terme dona i el terme barba, que són dos termes que històricament no han anat plegats, tot recuperant el cos rebutjat i desmuntant el mite que el cos pot ser controlat, resistint i establint la nostra pròpia categorització.
El plantejament teòric-metodològic pretén reconèixer la importància de l’antropologia del gènere, com també de les teories feministes del cos tot remarcant el paper d’una antropologia del cos viscut, experimentat, agent i apostant a parlar des del cos i no sobre el cos. Per mostrar tot això s’inicia amb una aproximació conceptual a l’antropologia del cos, del gènere i de la monstruositat per, seguidament, donar espai i visibilitat a itineraris barbuts que estan en constant diàleg amb cinc qüestions i inquietuds: l’estigma, les pràctiques corporals, la socialització, la medicalització i l’empoderament.
Indaguem en la possibilitat de fractura, de trencament del que és normatiu i en la potencialitat que nous discursos puguin ampliar les fronteres entre les identitats que es consideren «normals» i aquelles altres relegades als marges que construeixen una oportunitat pel canvi.
Mai ens van dir que érem possibles, però per fi els cossos han parlat. Ara toca escoltar-los.
El libro en los medios
Telenoticies TV3 - Marta Vigo es reivindica com a dona amb barba: "Que em portin al circ!"
"Al principi deia que tenia pèls a la barbeta, no li deia barba perquè és una terminologia que socialment està associada a masculí", explica Marta Vigo, una dona de 24 anys que ha optat per reivindicar el seu lloc dins la feminitat i sense complexos. "Molta gent m"encasella directament a estar fent un procés de transició de gènere quan no és així", diu la Marta, autora del llibre "Que em portin al circ!", guanyador de la primera edició del Premi Recerca ICA: Mirades des de l"Antropologia. Les dones barbudes són un cas clar de persones que en el passat van ser exhibides en zoològics o circs perquè el seu cos no era com el de la majoria. Mostrar-se barbuda és, per a ella, "una decisió diària, política", que vol mantenir "en la mesura que estigui còmoda". Hi ha arribat després del "garbuix d"emocions" que ha travessat des dels 8 anys, quan va començar a rebre comentaris que la qüestionaven perquè tenia "massa pèl" a la barbeta i al coll. A l"adolescència la pressió de l"entorn va fer que intentés amagar els pèls, fins que va decidir afrontar totes les pors i malestars que això li provocava amb el treball de final de màster d"Antropologia, i va ser llavors quan la Marta es va deixar créixer la barba. El col·lectiu @sombarbarie, dones i dissidències barbudes, va ser clau en el seu treball d"autoacceptació. Marta Vigo reivindica models diferents i el dret a mostrar-se tal com és. "Som moltes i existim", defensa, mentre critica la pressió social: "Encara que estigui còmoda, sé tot el que comporta."
Que em portin al circ! La figura de les dones i les dissidències barbudes
https://www.social.cat/llibre/19015/que-em-portin-al-circ-la-figura-de-les-dones-i-les-dissidencies-barbudes
Autor: Vigo Mitjans, Marta
MARTA VIGO MITJANS (El Vendrell, 1998) va estudiar Educació Infantil, on es va començar a focalitzar en abordar la influència dels agents educatius en la construcció del gènere en infants de tres a sis anys, i va realitzar el màster d’Antropologia i Etnografia a la Universitat de Barcelona. Aquesta última etapa l’ha conduït a continuar investigant en referència al gènere tot posant el cos al centre. Vinculada al món del lleure educatiu i cultural del territori i militant del col·lectiu SomBarbàrie, un col·lectiu de dones i altres identitats dissidents barbudes que aposten per visibilitzar la diversitat de cossos tot generant espais d’autoconeixement, autoafirmació i empoderament. La seva autoidentificació com a dona barbuda l’ha portada a escriure aquest llibre que reclama la possibilitat de revisar l’aspecte restrictiu de les normes socials que permeten les nostres vides.
