Buscador de libros
Busqueda avanzada- N° páginas : 58
- Medidas: 195 x 250 mm.
- Peso: 250 gr
- Encuadernación: Tapa blanda
EN JORDI I EL DRAC PASCUAL,ROSA MARIA
Calia que Sant Jordi matés el drac?
¿Quieres comprar este libro? Busca tu librería más cercana
Sinopsis
Una manera singular i atractiva d?explicar una història que ens recorda molt la de Sant Jordi però on no s?hi mata cap drac.
Autor: Pascual, Rosa Maria
Rosa Maria Pascual i Sellent (Sentmenat,1951) Fa més de quaranta anys que visc a Cardedeu, un poble que estima la cultura; aquest fet és molt important per a mi doncs el que més m'interessa és la inquietud que gira i mou l'ànima. La nostra casa està envoltada d’un jardí romàntic per on passegen tres gats i un gos que es tornen buscant la porta oberta per entrar a menjar o pujar a la meva falda mentre teclejo. He treballat de mestra durant trenta anys. Com que la presentació de les tasques ajuda molt la metodologia, sovint aprofitava la classe de plàstica per assolir nous reptes creatius i, en una ocasió, la Generalitat va premiar la nostra obra exposant-la per diferents sales de Catalunya. Últimament compagino l’activitat docent amb la gravació de llibres per a cecs, l’escenificació de contes i relats, i em responsabilitzo de tallers literaris: tant d’escriptura creativa com de lectura. Una de les tasques de les quals n’estic més contenta és la presentació mensual d’un escriptor de les nostres contrades. He elaborat llibres pedagògics que s’han publicat per aprendre tot jugant com ara els de la col•lecció “Pensem i Comptem” , “Les Lletres amagades”, ”Letras con disfraz” i “En Jordi i el drac”. De teatre s’ha representat "El racó dels desitjos". En obra narrativa: la novel•la “Tardor Roja”, “Un mar de boires” (Premi Jalpí i Julià de prosa poètica ), “Bell-lloc i altres contes de mestres”, “La meva mare, la meva mestra” (finalista del premi de memòria històrica Romà Planas i Miró) i la que teniu a les mans “On vas, Irina” (finalista dels premi Gregal 2013) on una de les protagonistes també és una mestra. I és que ja vinc de besavis i mare mestres, i m’han seguit la germana, la filla i potser la néta que molt sovint juga dient que en serà. I, vull que consti que ensenyant, he estat tan feliç com escrivint; per tant, espero que aquesta última sigui un exemple de com continuar essent digne tot i les circumstàncies adverses.