Lista de resultados

Mis papás tienen un nuevo trabajo, y no tengo otra opción que quedarme por las tardes en casa de Petunia, mi abuela. Pero sospecho que algo se trae entre manos, y no me l

Sinopsis:
¿Cómo dirías cometa sin usar las palabras rombo o papel? Mmm… Yo solo sé que mi abuela está loca. Ah, y que tiene la culpa de todo. Sí, ¡de todo! Siempre hay alguien culpable de que a uno le guste eso que tanto le gusta, o de que no le guste eso que nunca le ha gustado. El caso es que entre su peinado de Darth Vader, su obsesión de ganarse trofeos por los poemas que escribe y esa manía burlona de recitar versos a todo pulmón cuando bajo del autobús escolar, entre risotadas y con cara de trágame tierra (y todo para obligarme ...

.¡Pachunga! ¿Y ahora qué hago contigo?, exclamó mi tío Nino viéndome de arriba abajo.

Sinopsis:
.¡Pachunga! ¿Y ahora qué hago contigo?, exclamó mi tío Nino viéndome de arriba abajo. Así es él, si está contento, aúlla de emoción, y si no le hace gracia, igual te lo dice con voz de orquesta.
Es chistoso, pero mis papás no le tienen paciencia. Bueno, ni a mí, ni a las mascotas, ni siquiera entre ellos. Se van a ir de viaje solos, a ver si así solucionan sus problemas. Y mientras, yo tengo que vivir con Nino y sus treinta mil reglas raras....

.Els meus pares tenen feina, i no em queda més remei que passar-me les tardes a casa de la iaia Petúnia. Però sospito que en porta alguna de cap, i no m’ho penso perdre…

Sinopsis:
Mmm...Jo, l,únic que sé, és que la meva iaia no hi toca. Ah, i que té la culpa de tot. Sí, de tot!. Sempre hi ha algú que té la culpa que ens agradi allò que tant ens agrada, o que no ens agradi allò que mai no ens ha agradat. El cas és que entre el seu pentinat de Darth Vader, la seva obsessió per guanyar premis pels poemes que escriu i aquesta mania ridícula de recitar versos a ple pulmó quan baixo de l'autobús escolar, entre riallades i amb cara de voler desaparèixer (només per obligar-me a entrar ràpid a casa seva), jo ta...

Els meus pares tenen feina, i no em queda més remei que passar-me les tardes a casa de la iaia Petúnia. Però sospito que en porta alguna de cap, i no m’ho penso perdre…

Sinopsis:
Com diries estel sense fer servir paraules com rombe o paper? Mmm… Jo, l’únic que sé, és que la meva iaia no hi toca. Ah, i que té la culpa de tot. Sí, de tot! Sempre hi ha algú que té la culpa que ens agradi allò que tant ens agrada, o que no ens agradi allò que mai no ens ha agradat. El cas és que entre el seu pentinat de Darth Vader, la seva obsessió per guayar premis pels poemes que escriu i aquesta mania ridícula de recitar versos a ple pulmó quan baixo de l’autobús escolar, entre riallades i amb cara de voler desaparèixe...

.

Sinopsis:
«Patxunguis!», va exclamar el meu tiet quan em vaig plantar sense avisar a la porta de casa seva. Cridant, sí. Perquè el meu tiet és així: quan una cosa li agrada, apuja el to de veu i acaba cridant perquè s?entusiasma i és feliç. I, a l?inrevés, si hi ha alguna cosa que no li agrada, també t?ho fa saber al màxim volum i res del món no el fa canviar d?opinió. És divertit, però els meus pares no s?hi entenen gens. Bé, ni amb mi, ni amb les mascotes, ni entre ells? Se?n van de viatge tots sols per mirar de solucionar els seus problemes. Mentrestant, jo haig de passar l?estiu amb el meu tiet Nino i les seves trenta mil regles estranyes. De vegades es vesteix de gala sense cap motiu, o fa tr...

Els meus pares tenen feina, i no em queda més remei que passar-me les tardes a casa de la iaia Petúnia. Però sospito que en porta alguna de cap, i no m’ho penso perdre…

Sinopsis:
Com diries estel sense fer servir paraules com rombe o paper? Mmm… Jo, l’únic que sé, és que la meva iaia no hi toca. Ah, i que té la culpa de tot. Sí, de tot! Sempre hi ha algú que té la culpa que ens agradi allò que tant ens agrada, o que no ens agradi allò que mai no ens ha agradat. El cas és que entre el seu pentinat de Darth Vader, la seva obsessió per guayar premis pels poemes que escriu i aquesta mania ridícula de recitar versos a ple pulmó quan baixo de l’autobús escolar, entre riallades i amb cara de voler desaparèixe...

En Maurici és el germà gran: creu que s'ho mereix tot i que en Max, el seu germà petit, és poc més que un servent; i si no li agrada, que s'atengui a les conseqüències.

Sinopsis:
En Maurici és el típic germà gran: creu que s'ho mereix tot i que en Max, el seu germà petit, és poc més que un servent; i si no li agrada, que s'atengui a les conseqüències.Una nit els seus pares van sortir a celebrar una bona notícia i els van deixar sols. La cosa no pintava tan malament. Només calia que en Max donés a en Maurici una enorme ració de gelat de xocolata per poder-lo tenir entretingut una bona estona i refugiar-se a la seva habitació. El problema arriba quan en Max s’adona que no hi ha gelat. Aleshores, decideix...

Mauricio es el típico hermano mayor: cree que lo merece todo y que Max, su hermano pequeño, es poco más que un sirviente; y si no le gusta, que se atenga a las consecuenc

Sinopsis:
Mauricio es el típico hermano mayor: cree que lo merece todo y que Max, su hermano pequeño, es poco más que un sirviente; y si no le gusta, que se atenga a las consecuencias.Una noche sus padres salieron a celebrar una buena noticia y los dejaron solos. La cosa no pintaba tan mal. Sólo hacía falta que Max diera a Mauricio una enorme ración de helado de chocolate para poderlo tener entretenido un buen rato y refugiarse en su habitación. El problema llega cuando Max se da cuenta que no hay helado. Entonces, decide visitar el v...

Mis papás tienen un nuevo trabajo, y no tengo otra opción que quedarme por las tardes en casa de Petunia, mi abuela.

Sinopsis:
¿Cómo dirías cometa sin usar las palabras rombo o papel? Mmm… Yo solo sé que mi abuela está loca. Ah, y que tiene la culpa de todo. Sí, ¡de todo! Siempre hay alguien culpable de que a uno le guste eso que tanto le gusta, o de que no le guste eso que nunca le ha gustado. El caso es que entre su peinado de Darth Vader, su obsesión de ganarse trofeos por los poemas que escribe y esa manía burlona de recitar versos a todo pulmón cuando bajo del autobús escolar, entre risotadas y con cara de trágame tierra (y todo para obligarme a entrar rápido a su casa), yo me estoy volviendo loco...

Més enllà del tipus de família que cada infant tingui, el que importa al capdavall és que és el més estimat del món.

Sinopsis:
La meva família s’assembla a moltes altres famílies: tinc un pare, un papa i una gosseta que es diu Ofèlia.La vida de la Leonora sembla normal i corrent, però hi ha alguna cosa que la fa excepcional... ...