APUNTS DEL CARNER MIR, JOSEP

Ni l’agnus Hominis ni «una veu que crida en el desert», ni temps d’advent ni pentecosta, doncs. Aquests apunts del carner són el desfici d’anotar una ment, i de refrenar-li la inclinació a la dissipació psíquica: anímica. Poca cosa més. O sí. Que pot ser que de vegades «El monjo negre», de Txékhov, li faça la gara-gara amb capcioses tautologies: “—Pensa el que vulguis —va dir el monjo, i va fer un somriure discret—. Existeixo en la teva imaginació, i la teva imaginació forma part de la natura; per tant, existeixo en la natura. […] Amic meu, les persones sanes i normals són únicament els mediocres, gent del ramat”.

Rebecs del món, ja us ho fareu. Regaleu-vos-hi, si us ve de gust. O no. A compte vostre.

«Aforismes, diàlegs, escolis, comentaris, notes de lectura, etimologies, versos, reflexions sobre el curs del riu que se’n va i que hi roman» és el què hi trobarà el lector a apunts del carner, escriu l’escriptor Manel Rodríguez-Castelló al seu pròleg. Hi trobàrem «la indispensable polisèmia que ens fa ballar sobre la corda fluixa de la literatura i que el coneixement i la raó s’encarregaran de tibar a cada passa». El poeta d’Alcoi recomana: «Prenga’s el lector seriosament totes les pistes que l’autor va sembrant, perquè josep mir no parla mai debades sinó per parlar. Què és aquest llibre divertidíssim i ja imprescindible, que el lector té entre mans? Un reconeixement de la pròpia ignorància, la de tots, escriptura de la passió pel coneixement, autèntica jàssena de l’edifici literari que està a punt d’obrir les portes d’un palau on viu la mirada orba de Tirèsies, tal vegada perquè el més important sempre és ocult als ulls i només pot ser desvelat o entrellucat per la llum afòtica de la ment. I com el temps no existeix, no podem enunciar les causes ni els perquès, només elaborar els com. No podrem determinar què passarà perquè el temps no existeix, ja ho hem dit, com no existia la formulació verbal del futur en el grec antic».