Buscador de libros
Busqueda avanzada
Primer capítulo / Extracto
- N° páginas : 272
- Medidas: 210 x 130 mm.
- Peso: gr
- Encuadernación: Carton‚
CAP AL FAR (2ªED) WOOLF, VIRGINIA
«Aquest és, sens dubte, el millor dels meus llibres» (Virginia Woolf)
¿Quieres comprar este libro? Busca tu librería más cercana
Sinopsis
Considerada la millor obra de Virginia Woolf, Cap al far és, juntament amb l’Ulisses de Joyce i la Recerca de Proust, una de les novel·les cabdals de la modernitat literària. Escrit amb un estil marcat per la introspecció psicològica i amb una estructura polifònica, aquest clàssic indiscutible retrata tres moments diferents dels estius que la família Ramsay passa a l’illa escocesa de Skye, entre 1910 i 1920, per oferir una reflexió sobre la complexitat de les relacions humanes, la naturalesa de l’art, el paper de la dona dins de la família, la càrrega mental o la subjectivitat de l’individu. En aquesta traducció, que compta amb un pròleg de la poeta Maria Callís, Xavier Pàmies ha sabut traslladar com ningú el torrent de pensament que caracteritza l’estil d’una de les grans escriptores del segle XX.
Autor: WOOLF, VIRGINIA
Adeline Virginia Stephen, més coneguda com Virginia Woolf (Londres, 1882 - Lewes, 1941), fou una escriptora i editora anglesa. És considerada una de les figures més destacades del modernisme literari del segle XX. Les seves primeres novel·les «L'habitació de Jacob »(1922), «La senyora Dalloway» (1925) i, especialment, «Cap al far» (1927) van revolucionar el panorama literari anglès, i van fer palesa la seva notable originalitat i geni literari. Més endavant, cal destacar també la publicació de «Orlando» (1928), «Els anys (1937), «Entre els actes» (1941) o «Les ones», que va restar inacabada. Woolf va ser una destacada defensora dels drets de la dona: el seu text més conegut, en aquest sentit, és «Una cambra pròpia» (1929), que inicialment va ser una conferència impartida per a públic exclusivament femení. Aquesta obra va ser un text discutit, execrat i reivindicat, però fundacional, sobre la dona i l'escriptura, i el feminisme literari anglosaxó. A més, va ser una de les primeres en fer reflexió sobre què és ser dona, quina i com és la identitat femenina i la relació d'aquesta amb l'art en general (literatura, pintura, etc.).
