Buscador de libros
Busqueda avanzada
- N° páginas : 184
- Medidas: 140 x 210 mm.
- Peso: gr
- Encuadernación: Bolsillo
CARRERS I ALTRES RELATS DIXON, STEPHEN
Per primer cop en català, una antologia dels millors contes d'un mestre del relat nord-americà. Desconegut per a nosaltres, esdevé un mite pel qui el llegeix.
¿Quieres comprar este libro? Busca tu librería más cercana
Sinopsis
En part comèdies, en part tragèdies, les històries de Carrers i altres relats retraten el costat menys convencional i més inquietant de la naturalesa humana. Des d’una escena quotidiana i casual, fins a un fet traumàtic i violent que posa el lector en estat d’alerta, les històries desfilen fins a un absurd gairebé kafkià, dibuixant personatges capaços dels actes més insensibles i brutals, com dels gestos més tendres i commovedors.
Dixon explora la vida emocional dels homes i les dones en temps terribles, i ho fa amb un estil despullat, amb un sentit de l’humor inquietant, amb un feliç do pel diàleg i desplegant tot un seguit de tècniques narratives sorprenents, fascinants, que algun crític ha anomenat «realisme experimental».
La solitud, l’angoixa i l’absurditat a què ens sotmet la vida urbana deixen de ser una experiència individual de la mà de Stephen Dixon, el gran tresor amagat de la narrativa curta nord-americana.
Autor: Dixon, Stephen
Stephen Dixon (Nova York 1936 – Towson 2019) va publicar el seu primer llibre amb quaranta anys. Malgrat haver estat nominat dues vegades per al National Book Award (Frog, 1991; i Interstate, 1995) i haver guanyat premis tan prestigiosos com l’O. Henry i el Pushcart Price, va ser un «escriptor secret» o un «escriptor d’escriptors», la qual cosa ens ha de portar a reflexionar sobre la naturalesa de l’èxit i les seves servituds, que mai van interessar a Dixon. Els seus relats van aparèixer a les revistes més importants dels Estats Units, excepte en una: The New Yorker va rebutjar sistemàticament cadascun dels cent cinquanta relats que Dixon els va enviar. La seva extensa obra — divuit novel·les i centenars de relats— ha estat publicada en més de quinze editorials estatunidenques. Aquesta dispersió s’explica perquè «els editors sempre m’assenyalen la porta quan els presento un manuscrit: mai guanyen prou diners amb mi». Stephen Dixon mai no va escriure per satisfer jurats o editors, sinó perquè escriure era la seva vida. El sentiment d’orfandat que va recórrer els seus lectors quan va morir dona una idea clara de l’estima i admiració que es va saber guanyar el gran Stephen Dixon.
