Buscador de libros
Busqueda avanzada
- N° páginas : 156
- Medidas: 200 x 130 mm.
- Peso: 178 gr
- Encuadernación: Bolsillo
La cicatriu que perdura (CAT) CASAS, NURIA
Un relat autobiogràfic sobre els TCA, el dolor i la fe que interpel·la el lector a recórrer i explorar les ferides i els racons més desconeguts de la seva ànima.
¿Quieres comprar este libro? Busca tu librería más cercana
Sinopsis
“Una ferida pot arribar a tancar-se, a guarir-se, però mai se n’anirà del tot. Deixarà un record impossible d’esborrar. De la mateixa manera que, a la pell, les ferides es converteixen en cicatrius i deixen la seva marca per sempre, passa el mateix amb les ferides que són internes: queden tatuades a l’ànima”. La cicatriu que perdura és un llibre sobre l'anorèxia, sí, però també és un llibre sobre aprendre a sobreposar-se a les ferides, a no mirar-se-les de reüll. Profund, honest i audaç, és la història d’una jove que, arran d’un trastorn de la conducta alimentària, aprèn a mirar-se el seu cos, els seus amics, la seva família, la seva relació amb Déu i la seva vida des d’una nova perspectiva. “La recerca dels ‘per què’ pot complementar-se amb la recerca de la sortida del laberint. De fet, resulta necessària: conèixer l’origen ens ajuda a arribar a la fi, però és important centrar-se en la fi i no quedar-se estancat a l’origen”.
A La cicatriu que perdura, la Nuria Casas brinda un testimoni d’esperança i il·lustra autobiogràficament com tot allò que ens passa pot ser per a bé.
Autor: Casas, Nuria
La Nuria Casas va néixer l’any 2000 fruit de l’amor d’un matrimoni jove que més endavant li donaria 6 germans. Això, pensa, és el que defineix millor qui és. Va créixer a Girona i amb els anys va anar consolidant a la ciutat moltes de les amistats que avui la segueixen acompanyant. Als 18 anys va volar de casa cap a Pamplona on, gràcies a una beca, va tenir l’oportunitat d’estudiar a la Universitat de Navarra. Tot i començar un altre grau, va acabar prenent la que considera una de les millors decisions de la seva vida: estudiar Filosofia. Va arribar a la universitat pensant que ja es coneixia del tot, però es va adonar que estava completament equivocada. Per adonar-se’n va haver de tocar fons. Es pensava que ho tenia tot controlat i un TCA va acabar controlant-la a ella, però gràcies a la seva família, els seus amics, Déu, i l’ajuda professional, avui tens aquesta història a les mans. És professora de secundària i batxillerat i, amb diferència, el que més l’omple de la seva feina és l’oportunitat d’ajudar i acompanyar les persones amb qui es vaig trobant en la mesura que pot: aquesta és la manera que té de tornar tot allò que ha rebut, perquè l’amor és l’únic que, com més es dona,
Libros relacionados
