Buscador de libros
Busqueda avanzada- N° páginas : 312
- Medidas: 138 x 210 mm.
- Peso: gr
- Encuadernación: Rústica
La fi de la infància C. CLARKE,ARTHUR
Arthur C. Clarke va publicar per primera vegada aquesta obra el 1953, quan arribar a la Lluna encara era un somni. Premi Hugo a millor novel·la.
¿Quieres comprar este libro? Busca tu librería más cercana

Sinopsis
Els governants suprems apareixen amb les seves naus de sobte, superiors als éssers humans en intel·lecte, tecnologia i exèrcit. Demanen unificar la terra, eliminar la pobresa i acabar amb la guerra. La humanitat hi posa poca resistència, les peticions són raonables i la majoria les accepta. Així comença un canvi de paradigma cap al que sembla una utopia.
Però a quin preu? Per als qui resisteixen, es fa evident que els governants suprems tenen una agenda pròpia. A mesura que la civilització s'acosta a la cruïlla de camins, els governants suprems marquen el final de la humanitat. . . o és només el principi?
Autor: C. Clarke, Arthur
Arthur C. Clarke (Minehead, 1917 - Colombo, 2008) va ser un escriptor anglès de ciència-ficció, a més d’investigador, professor universitari, presentador de televisió i guionista. Va rebre nombrosos premis i distincions honorífiques per part de governs, universitats i altres institucions d’arreu del món per la seva contribució a la literatura i la seva trajectòria personal. Així, no només va guanyar els màxims guardons de la literatura de gèneres fantàstics com l’Hugo, el Nebula, el BSFA o el Locus, sinó que també es va reconèixer la seva aportació per divulgar i popularitzar el coneixement científic amb premis com el Kalinga de l’UNESCO (1962) o la Medalla pel Servei Públic de la NASA (1995). Dins de la seva prolífica carrera, que es va allargar vora seixanta anys i que inclou desenes de llibres i centenars d’articles i relats breus, destaquen Dial F for Frankenstein, que va inspirar la creació del World Wide Web o 2001: Una odissea a l’espai, que ell mateix va ajudar a adaptar i coguionitzar per al llargmetratge de Stanley Kubrick.