Buscador de libros
Busqueda avanzada- N° páginas : 272
- Medidas: 127 x 200 mm.
- Peso: 300 gr
- Encuadernación: Rústica
Célanire colltallat CONDE, MARYSE
La cara més fosca de Maryse Condé
¿Quieres comprar este libro? Busca tu librería más cercana
Sinopsis
Maryse Condé traça amb tinta vermella de sang el destí de Célanire Pinceau, una guadalupenca moguda per un irrefrenable desig de venjar una agressió terrible soferta de nena. Així, la seva ferida esdevindrà el símbol dels crims comesos contra les poblacions natives i, també, contra les dones de tot el món.
Quan Célanire Pinceau arriba a Costa d’Ivori per treballar en una llar de mestissos de la missió francesa, la seva bellesa, voluntat i presència revolucionaran la petita societat colonial. Però, què busca realment? Què amaga al coll, sota les garlandes més delicades? Quina relació té amb les morts horribles que se succeeixen?
Escrita amb un ritme furiós, Célanire colltallat, desplega els temes centrals de l’obra de Condé: la tensa relació entre colonitzat i colonitzador, la criminalització de les creences ancestrals i, sobretot, el sofriment secular de les dones.
«És impossible llegir Maryse Condé i no sortir-ne amb una comprensió més trista i més estimulant del cor humà, en totes les seves contradiccions i meravelles.» - Howard Frank Mosher, escriptor nord-americà
El libro en los medios
La revenja com a motor del misteri
Ressenya del llibre "Célanire colltallat", de Maryse Condé
Autor: Condé, Maryse
(Pointe-à-Pitre, Guadalupe, 1937) Escriptora i reconeguda feminista i activista, el 2018 va ser guardonada amb el Premi Nobel alternatiu. La seva obra explora de manera crítica l’herència africana, la negritud i la diàspora de les societats americanes, sobretot les del Carib, així com les relacions de gènere en el seu si. És coneguda sobretot per les novel·les 'Heremakhonon' (1976), 'Ségou' (1985), 'Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem' (1987, publicada en català per Tigre de Paper Edicions, 2021) i 'La migration des coeurs' (1995). Condé ha estat guardonada amb diversos premis d’abast caribeny i francòfon, i s’ha reconegut la seva trajectòria amb el Premi Nobel alternatiu, atorgat per la Nova Acadèmia sueca, que va subratllar el caràcter «postcolonial» del conjunt de la seva obra.