Buscador de libros
Busqueda avanzada
Book-Trailer [Ver]
- N° páginas : 240
- Medidas: 127 x 200 mm.
- Peso: 220 gr
- Encuadernación: Rústica
Travessa del manglar - CAT CONDE, MARYSE
A partir d’un fet anecdòtic, Maryse Condé construeix un retrat magistral dels conflictes, les contradiccions i les tensions de la societat de Guadalupe.
¿Quieres comprar este libro? Busca tu librería más cercana
Sinopsis
En un poble al cor del bosc de l’illa antillana de Guadalupe, el veïnat vetlla un mort, un home arribat fa un temps i del qual ningú en sap gran cosa. És cubà? És un desertor? Perquè ha vingut a Guadalupe? Quins dimonis el persegueixen? Les respostes són confuses, però la veritable identitat d’aquest home importa poc.
A través de la imatge que els vilatans guarden d’ell, i dels canvis que ha provocat en les seves vides, Maryse Condé desplega una història que va molt més enllà del retrat de la petita comunitat de Rivière au Sel. El que pren forma a Travessa del manglar és el conjunt d’una societat i d’una identitat antillanes, amb els seus confl ictes, les seves contradiccions i les seves tensions.
«Condé descriu els estralls del colonialisme i el caos postcolonial en un llenguatge que és, alhora, precís i aclaparador.»
Ann Pålsson, Presidenta del jurat del Premi Nobel alternatiu
Autor: Condé, Maryse
(Pointe-à-Pitre, Guadalupe, 1937) Escriptora i reconeguda feminista i activista, el 2018 va ser guardonada amb el Premi Nobel alternatiu. La seva obra explora de manera crítica l’herència africana, la negritud i la diàspora de les societats americanes, sobretot les del Carib, així com les relacions de gènere en el seu si. És coneguda sobretot per les novel·les 'Heremakhonon' (1976), 'Ségou' (1985), 'Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem' (1987, publicada en català per Tigre de Paper Edicions, 2021) i 'La migration des coeurs' (1995). Condé ha estat guardonada amb diversos premis d’abast caribeny i francòfon, i s’ha reconegut la seva trajectòria amb el Premi Nobel alternatiu, atorgat per la Nova Acadèmia sueca, que va subratllar el caràcter «postcolonial» del conjunt de la seva obra.
Libros relacionados
Otras imágenes del libro
