Grum i la morca, El ESPI CARDONA,ANTONI

El grum i la morca Espí ens mostra una mirada plàcida sobre la vida i l’esperança —el grum, la flor de l’olivera—, sense oblidar, però, el regust amarg del dolor i de la mort —la morca, el solatge de l’oli—. El títol del llibre forja de bon començament una al·legoria reblida d’imatges de la natura i de figures amb ànima.
El poemari conté tres parts. La primera, Natura viva, es centra en el cicle vegetal, concretament en el “ritme vital” de l’olivera i està composat per poemes breus. La segona, Paisatge amb figures, s’esdevé a la vora de la mar, on el jo líric contempla la natura i s’hi fon. Domina la placidesa, encara que també hi ha indicis o presagis de patiment. La darrera part, Les morques, formada per poemes més llargs, és la més dolorosa o dramàtica.
Adaptat del pròleg de G. Marrahí.