Lista de resultados

Monzó despulla amb la seva prosa àcida les pretensions o la suposada qualitat de restaurants i bars de tota mena

Sinopsis:
En aquest llibre, Quim Monzó parla de menjar i de beure. Però Monzó és un gran pensador, un filòsof amb sistema propi. Veu la humanitat subjugada per les aparences, en forma d'enfilall de productes i serveis que, tenyits de belles paraules, aspiren a buidar-nos les carteres. L'àmbit on millor s'encarnen les seves idees és el gastronòmic, on ens fan passar gat per llebre cada vegada més sovint, expressament o per pura ignorància. Si en voleu ser seguidors, heu d'esforçar-vos per superar la tramoia dels xefs pretensiosos i dels guardians del políticament correcte, amunt i amunt, fin...

Una espurnejant conversa de dos protagonistes de la literatura, la ràdio i la premsa catalanes dels darrers anys

Sinopsis:
.Quim Monzó i Sergi Pàmies són dos escriptors popularíssims. Dels seus llibres de narrativa se n’han fet desenes d’edicions. Han col·laborat amb molt d’èxit a la ràdio i a la televisió i han ofert un contrapunt crític i humorístic a temes d’actualitat: del futbol a la cuina creativa i del porno a les manifestacions de l’Onze de Setembre. Fruit de l’amistat que es va iniciar als anys vuitanta, han compartit copes i restaurants, llibres i pel·lícules, obsessions i compulsions.
En una llarga entrevista de més de dotze hores, parlen amb Julià Guillamon de la família i la infantesa,...

La inacabable estupidesa del món contemporani sota la mirada de Quim Monzó

Sinopsis:
Als bars, al carrer, dalt d’una moto, als festivals de porno, als restaurants típics, als trens de rodalies, als anuncis de la tele: estem envoltats d’idiotes! La idiotesa campa per tot arreu i adopta noves formes que Quim Monzó detecta i descriu en els seus escrits. Ments preclares és un repertori de la idiotesa contemporània. També hi apareixen els espavilats que es pensen que ens poden prendre el pèl tranquil·lament. I els qui creuen que ens ho han de donar tot mastegat perquè som ximples. El capítol “¿Com puc ser tan idiota?” demostra que de la idiotesa ningú no se n’escapa. Monzó despulla la bestiesa contemporània...