Lista de resultados

Dues maletes, una amb la roba, 22 les necessitats materials, l’altra amb els manuscrits, les reserves per al treball de l’esperit, i un és a casa a tot arreu.

Sinopsis:
Una notable selecció de professionals —arquitectes, urbanistes, historiadors, periodistes— han aportat el seu talent a aquest número d’El Món d’Ahir dedicat al paper de la casa (o la llar) en la història. És un recull que demostra que la conquesta de l’espai —l’espai més proper, els metres quadrats que ens acullen en el nostre dia a dia— no és només una història de càlculs, materials i mobles; és també una manera d’entendre la vida quotidiana i les relacions humanes, que explica l’ànima de cada època. Ens agradaria dedicar aquest número...

Benvinguts a la cara més indiscreta d’El Món d’Ahir

Sinopsis:
Els antics grecs anomenaven skándalon les trampes per capturar peixos, i després, per extensió, tota mena d’esculls i obstacles per a les embarcacions. Els romans van adoptar el mot —scandalum— donant-li un sentit més figurat, que és també el del nostre escàndol: una conducta poc moral, digna d’oprobi, decepció i condemna pública. L’etimologia ens indica, doncs, que les actituds «escandaloses» no són només incorrectes o malignes; el que les caracteritza per damunt de tot és que són un obstacle (fins i tot una trampa) que encalla o entrebanca la trajectòria d’un individu o d’un col·lectiu amb poder, a causa de la sorpresa i l’enuig que provoc...

Els estats de felicitat intensa, com tot el que embriaga, també tenen un punt d’atordidor; el gaudi del present fa oblidar sempre el passat.

Sinopsis:
Els feliços anys vint són l’objecte del dossier d’aquest número. Anys de postguerra i ressaca, de progrés i d’avantguarda, de bohèmia i d’hedonisme, que emmascaren els primers símptomes de la confrontació política i ideològica que, en part, explica la Segona Guerra Mundial. Els cronistes actuals han rescatat aquesta denominació per jugar al contrast amb els nostres anys vint, els del present, que de moment no fan tan bona cara: van començar amb la pandèmia, han continuat amb la invasió d’Ucraïna, de difícil pronòstic i conseqüències que poden ser de llar...

La història del dolç ens convida a buscar-lo en la gastronomia, però també en l’art, en la literatura i en l’amor, que és la més dolça de les emocions humanes.

Sinopsis:
Des dels aforismes clàssics («Dulce et decorum est pro patria mori», «Dolç i honorable és morir per la pàtria») fins a les dites populars més esmolades en la nostra llengua («La sogra, ni de sucre és bona»), la dolçor ha estat lloada com l’atribut més agradable i addictiu de l’alimentació i, metafòricament, ha esdevingut una fórmula expressiva de la bondat, de la sensualitat i del plaer eròtic, en contraposició amb l’amargor, un altre atribut gustatiu que adjectiva la part dolenta de la vida i del capteniment humà. La satisfacció del n...

El futur també té una història.

Sinopsis:
«¿El futur? Jo què sé. No hi ha cap pla. I viure sense pla és collonut.» La frase és del malaguanyat Pau Donés, líder del grup Jarabe de Palo, i conté una mescla de vitalitat i de fatalisme que, per desgràcia, es va veure confirmada per la seva mort prematura. Un altre músic malaguanyat, John Lennon, va deixar escrit que la vida és el que ens passa mentre ens encaparrem a fer altres plans. Passem de la idea buida de futur a un concepte molt més ric, el de progrés, entès com una aptitud plenament humana per desafiar l’aleatorietat. La capacitat de desafiar el destí i d’agafar les regnes de l’existència, fent servir la intel·ligència per fer avançar les societats...

França, amenaça o esperança?

Sinopsis:
Vam néixer com una nació carolíngia, fortament emparentada amb els nostres cosins occitans i provençals. Després, la relació amb els poderosos veïns de dalt es va veure tenyida de batalles, disputes frontereres i un imperfecte triangle d’amor i odi amb la poderosa Castella. Mentre les comarques catalanes s’omplien de gavatxos (immigrants occitans), diversos traumes nacionals com la batalla de Muret, la guerra dels Segadors, l’amputació del Rosselló i l’aliança francocastellana el 1714 van forjar una sòlida tradició antifrancesa, que ha sobreviscut pràcticament fins avui. Els homes poden canviar, però la geografia no. I aquests francesos que observem amb una barrej...

Cadascú entén la festa a la seva manera. Una autèntica mina per als antropòlegs.

Sinopsis:
Potser té raó Manuel Delgado quan escriu, en aquest mateix número, que les festes populars tenen un pòsit subversiu, i que no és casual que la pólvora i el foc hi siguin tan presents. Parlem de festa en aquest número d’El Món d’Ahir en què busquem, com sempre, les constants del comportament humà al llarg dels segles. I la celebració col·lectiva, l’afany de compartir l’alegria, la disbauxa, les bones notícies o les notícies a seques —com la diada del sant patró o un canvi d’estació— són una expressió autèntica de l’impuls alliberador que la festa té per a les societats humanes a tot arreu i en totes les èpoques.