Lista de resultados

Presentamos por primera vez en castellano uno de los relatos más inquietantes, delicados e inclasificables de Robert Walser

Sinopsis:
Escrito originalmente a lápiz, cuando vivía en Berna, en el reverso de las hojas de un calendario de 1926, este falso diario es una amena, exquisita y elegante digresión en torno al vacío; ese vacío que acaso es todo lo que se pueda decir a propósito de la vida misma. Walser pasó este borrador a limpio con la clara intención de publicarlo. Fue en balde. Un año después ingresó por su propio pie en un sanatorio para sumirse definitivamente en el silencio....

Una petita joia de Robert Walser, per a petits i grans, il·lustrada per Carmen Segovia

Sinopsis:
L'home que no s'adonava de res és un relat de l'autor suís Robert Walser. Un text que, com una nina russa literària, inclou un conte infantil a dins. Un conte imaginatiu, filosòfic i surrealista, en el que un home que no s'adona de res del que passa al seu voltant, acaba perdent el seu propi cap....

Una pequeña joya de Robert Walser, para grandes y pequeños, ilustrada por Carmen Segovia

Sinopsis:
El hombre que perdió su cabeza es un relato del autor suizo Robert Walser nunca antes traducido al castellano. Un texto que, como una muñeca rusa literaria, incluye dentro de sí un cuento infantil, imaginativo, filosófico y surrealista, en el cual, un hombre que no se da cuenta de nada de lo que ocurre a su alrededor, acaba perdiendo su propia cabeza....

«Walser no és un visionari expressionista que profetitza la fi del món [...] sinó un vident de les coses petites». W. G. Sebald, sobre Walser.

Sinopsis:
A La passejada un poeta surt de casa. Passeja i observa. És un flâneur. Però un flâneur una mica especial, perquè vaga per un paisatge diferent del que marquen els cànons típics d'aquesta actitud vital. La passejada és un llibre estrany: Walser passeja com escriu i escriu com passeja. Aquestes dues accions es fonen en una de sola. Cada paraula és una passa; cada passa, una paraula. A vegades el passeig s'entortolliga amb discursos tortuosament absurds típics del llenguatge burocràtic, però en d'altres pren un to gairebé infantil, de sorpresa ingènua i ...

La present edició incorpora les il·lustracions que el seu germà Karl Walser va idear per cada un dels trenta relats del recull.

Sinopsis:
«De fet, parlant amb sinceritat, es troba força bé; malament, però bé al mateix temps. Li fa mal alguna cosa, sí, en efecte, és clar, però no al pit, ni tampoc als pulmons, ni al cap. De debò? Enlloc? Una mica sí, en algun lloc, encara que no sap dir ben bé on. Ben mirat, no val la pena parlar-ne. Kleist diu alguna cosa, i durant uns instants és feliç com un infant, i la noia pren un posat ferm i seriós, per intentar fer veure al seu germà que té una manera molt estranya de jugar amb la vida.»...